Sant Cugat del Vallès. 13/11/2025

La jornada “El bosc del futur per a la societat del futur” va arrencar amb la benvinguda institucional de l’Ajuntament de Sant Cugat, que va posar en valor la importància de Collserola com a espai natural clau i la necessitat d’abordar-ne els reptes de manera col·lectiva. Tot seguit, Conrad Pagà va presentar el projecte Bioforin, emmarcant la trobada dins d’una mirada de futur que integra conservació, economia verda i benestar social.

El punt d’inflexió de la jornada va arribar amb la intervenció de la Diana González de BOSCAT, que va transformar l’ambient amb una dinàmica vivencial per explicar el “per a què” de la jornada. A través de metàfores senzilles i impactants, es va evidenciar la crisi vital que pateixen molts boscos de Catalunya: arbres massa junts, amb poc espai vital, exposats a sequera, plagues i incendis. La gestió forestal —van remarcar— és una eina de salut, que allibera competència, reforça cada arbre i crea boscos més resistents, diversos i vius.

En aquest context es va destacar un missatge central: la massa forestal que avui podem extreure és una autèntica riquesa, una oportunitat que el país té a les mans. La fusta, la biomassa i els subproductes forestals no només ajuden a mantenir l’ecosistema més sa, sinó que són els materials renovables que permeten impulsat la bioeconomia i avançar cap a la descarbonització. “Tenim recursos; ara toca saber-los aprofitar”, es va remarcar diverses vegades.

A partir d’aquí, la jornada va donar pas a casos pràctics que exemplifiquen aquest potencial. La Natàlia Tierno del Consell Comarcal del Vallès Occidental va presentar projectes d’ús de biomassa forestal per generar energia local i neta, mentre que el Carles Martí, gerent del Grup Boix va mostrar com el CLT (fusta contralaminada) esdevé una alternativa sostenible i competitiva per a la construcció. Totes dues experiències van evidenciar que el bosc gestionat no és només un espai natural, sinó també un motor de desenvolupament local.

La segona part de la jornada va explorar com les empreses poden implicar-se en la millora dels ecosistemes a través dels crèdits climàtics catalans, presentats per la Teresa Baigés del Centre de la Propietat Forestal. També el Paul Domènech va presentar el projecte de silvopastura amb rucs de Can Domènech, un exemple real de com el mosaic agroforestal pot recuperar biodiversitat, reduir combustible forestal i revitalitzar activitats tradicionals.

Quan la llum del matí ja entrava pels finestralls de la sala, el bosc literalment “va entrar” a la jornada donant pas a la taula rodona sobre el futur de Collserola. Hi van participar set agents clau del territori —del món forestal, bomberil, pagès, empresarial i institucional— que van coincidir en un missatge: Collserola necessita una gestió activa i compartida, perquè és un espai de gran valor ecològic però també un territori vulnerable, amb risc d’incendis i pressions humanes creixents.

Abans de l’esmorzar el projecte Alimentem Collserola es va presentar a través de la seva coordinadora l’Alba Sánchez. Un projecte que aglutina i dóna suport a tota l’activitat agrícola i ramadera del Parc Natural de Collserola.

Per tancar la jornada, els participants van sortir cap al bosc per gaudir d’un bany de bosc a Collserola, una immersió sensorial que va permetre reconnectar amb el territori i entendre, des de l’experiència directa, la necessitat de tenir boscos saludables, diversos i gestionats.

Aquesta Jornada s’emmarca en el projecte Bioforin, que té com a objectiu establir un model de gestió bioregional dels recursos forestals, impulsar la bioeconomia regional i reforçar la resiliència climàtica mitjançant la recerca i el desenvolupament de noves aplicacions de valor afegit per al mercat.

El projecte està impulsat per una aliança d’entitats compromeses amb el territori i la gestió forestal sostenible: el Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Eurecat, la Federació Catalana de Propietaris/es Forestals – BOSCAT, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental i Maresme Circular.

Compta amb el finançament de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.